"Hola becari. Aquesta és una carta d'amor que m'ha costat molt decidir-me a escriure. Cada cop que passo per devant de la teva peixera de vidre m'agradaria ser un lluç i poder nedar per les teves aigües. Voldria ser plàncton i que em mengessis. En definitiu, que t'estimo i m'agradaria quedar amb tu! Ara mateix estic a l'aula 5.1, porto una melena ondulada i sóc morena. Entra i mira'm amb els teus ulls encisadors i anem a prendre un cafè... o lo que surja."
La carta és del 10/12/2007 a les 20:20. Rebuda al despatx de becaris a una hora on ja no hi havia ningú.
P.D.: No fa referència explícita a cap dels 3 becaris, en tot cas, la referència seria implícita per pròximitat horaria a un becari que no soc jo (és a dir, intento expresar que no presumeixo de ser el receptor d'aquesta carta). Però no deixa de ser divertit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Jo crec que devia ser aquell dia que jo vaig estar una estona a dins la peixera dels becaris xDD.
La veritat però és que sona divertit.. podríeu deixar-li una "contra-nota" a la porta o així, del pal "esperant més notícies del placton" xDD, aviam si així us deixa una altra carta amb més informació. Però jo diria que és més aviat una broma, pk si no posaria això de estic a l'aula tal i tinc el cabell així quan sap que no hi ha becari.. bé, ki sap, potser la tia es va tirar tot el dia a l'aula esperant el sexy-becari... ju ju
Osti, noi, ja m'ho havia plantejat això d'anar per europa pagant només desplaçaments i birres jejeje, però ara que tu m'ho has dit així de clar i explícit, encara està agafant més força jojojojo. M'acompanyes? ;)
Ai BoB. Que les sedueixes inconscientment i fas que tremolin les seves cames, empapes sense voler les seves vestimentes més personals. Ah, abandonades queden, soles i desconsolades, esperant patèticament en una posició ben sexy sobre la taula a un becari que les ampari. Un becari que, en vés de fer cap cas a la crida de la naturalesa més salvatge, passa la tarda mirant episodis descarregats d'Anatomía de Grey.
¡Ah! ¡Cómo las zahieres con tu indiferencia!
Publica un comentari a l'entrada